Menú
Edificis històrics i d'interès arquitectònic
Antiga Casa de la Vila
Pl. Prat de la Riba, 4
Miquel Rosés, contractista d'obra. 1890
L' antiga Sala de Plens exposa un quadre de grans dimensions de Joan Abelló. Al voltant de la plaça Prat de la Riba hi ha dos edificis històrics amb finestres esculpides. Des de 2003 es la seu del Síndic Personer. La nova Casa de la Vila es troba a la plaça Major.
Can Gomà
C. Castelao, 2
F. Vilagut. 1947
Edifici que albergà el celler i les caves subterrànies del xampany Gomà. Ara, remodelat, acull el Teatre Municipal i l'Escola Municipal de Música i és seu de diverses entitats.
Casal Cultural
Rambla Balmes, 2
1964
Edifici que va acollir el primer casal d'avis i la primera biblioteca de la ciutat. Destaca, a la façana, un baix relleu de pedra artificial representant la deessa de la intel·ligència, obra de Ramon Sabi i Serra, entre d'altres.
Centre Cultural La Marineta
Pl. de l'Església, 7
Segle XVI
Antiga masia del segle XVI que a partir del segle XIX es va convertir en hostal, quan els propietaris, la família Calderó, la va arrendar. A la façana, té una finestra noucentista, del 1920, dissenyada per Josep Goday, i esgrafiats. Era parada i fonda de viatgers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic. A principis del segle XX, el propietari Miquel Bosch de Calderó, hi va fer reformes, els actuals esgrafiats de la façana i li posà el nom de Marinette, en honor a la seva dona, Maria Damm. Els darrers anys, els propietaris Canals i Llavina, s’encarregaren del restaurant i bar i fou centre de trobades de celebracions i entitats. L’Ajuntament la va comprar l’any 1984, la va restaurar i la convertí en un centre cultural.
Església parroquial de Sant Vicenç
Pl. de l'Església, 1
1941. Francesc Folguera i Grassi
La base del campanar és l'únic vestigi que es conserva de l'antiga església gòtica, construïda l'any 1498 i destruïda l'any 1936 durant la Guerra Civil. La façana de l'església, té un relleu en pedra que representa la Verge Maria en el moment que el seu fill Jesús, mort, és desclavat de la creu. Col·locat el 18 d’agost de 2002, recorda la celebració del Vot de Poble, quan els molletans i molletanes van invocar la Verge davant una epidèmia de pesta i en agraïment, van decidir celebrar cada any una festa d’acció de gràcies a la Verge, que és el diumenge següent del 15 d’agost, la Festa Major de Mollet.
Església de Santa Maria de Gallecs
Gallecs
Segle XII
Església romànica amb vestigis pre-romànics situada el cor d'un dels paratges naturals més importants de la comarca. Al seu voltant hi ha algunes masies d'interès arquitectònic.
Farmàcia Amadó
Pl. Prat de la Riba, 17
Segle XIX
Una de les farmàcies més antigues de la ciutat està situada en un edifici singular pel seu portal neogòtic.
Habitatge amb façana modernista
C/ Itàlia, 2-4
1915. Domènec Sugrañes i Gras
Edifici d'estil neogòtic modernista amb ornamentació de pedra artificial, de recent i acurada rehabilitació.
Hostal Can Prat
Av. Can Prat s/n
L'any 1746 la masia de Can Prat es converteix en hostal i adquireix molt aviat un gran prestigi a tota la comarca. Molt remodelat, l'edifici encara acull un restaurant.
Masia de Can Borrell
Av. Caldes de Montbui, 23 (Parc de Can Borrell)
Medieval
La masia, del segle XIII, s’estructura al voltant d’un cos central allargat i la torre de defensa de quatre plantes situada a la dreta. La façana actual és a dues aigües, amb una configuració simètrica, amb la torre de defensa del XVII.
La primera menció dels Borrell a Mollet és quan Borrellus ven el 6 de juny de 1006 a l’abat Odó tres porcions de vinya a Mollet. La següent vegada, a la llista de parroquians de Mollet de 1322, es parla de Felicii de Borrello. El 1447 consta el traspàs d’un terreny propietat de Ramon Borrell. Anem trobant referències de diversos Borrell que són regidors i alcaldes, com Antoni Borrell, alcalde entre el 1852 i 1854. Té un fill: Josep Borrell Esteve. Anys més tard, Ramon Rosés Borrell hereta la masia; aquest és el darrer Borrell. Des dels anys vint, els masovers eren la família Pi. L’any 1941 la va comprar Vicenç Camp Tintó i poc després la ven a Josefa Mundó Homs. Després de l’expropiació de l’ACTUR l’any 1970, el seu fill Josep Pou va ser l’últim en treballar-hi, fins al 2003. El juliol de 2005 es va inaugurar com a centre cívic.
Masia de Can Lledó
C/ Comte d'Urgell, 26 (Pl. Mercè Rodoreda)
Medieval
Antiga masia medieval restaurada l'any 1993. De la façana destaca la porta de doveles i les finestres amb motllures. És l'única masia del municipi que conserva un pati central, amb pou, del que neix una escala de pedra que comunica amb la planta noble.
Masia Can Mulà
C. Alsina, 1
Cristóbal Ramírez, 1911
Antiga masia remodelada l'any 1990 com a centre cultural. L'edifici va ser residència de la família Ros, propietària de la fàbrica tèxtil de Can Mulà, ja desapareguda. El parc que envolta la casa era el seu jardí privat. L'edifici fou restaurat i ampliat per acollir la Biblioteca.
Masia de Can Pacià
C. Can Pacià, 7-11
Medieval
Casa pairal que conserva a la façana un finestral esculpit gotitzant.
Masies de Can Pantiquet i Can Flequer
Av. Antoni Gaudí, 31-39
Medieval
Conjunt de cases pairals del segle XVI, amb porta adovellada i finestrals bellament esculpits.
Mercat Vell
Pl. Prat de la Riba, 6
Manuel Cases Lamolla. 1948
L’any 1935 l’Ajuntament molletà va projectar un mercat cobert. Mollet tenia 6.000 habitants. Per fer-lo, calia expropiar dues superfícies: de la rectoria vella i de Gaietà Vínzia, on hi havia la masia de cal Dragó. L’edifici tenia una nau central, dos pisos i anava des del carrer de Jaume I, on hi havia l’entrada principal amb vestíbul, fins a la plaça Prat de la Riba. També hi havia entrada pel carrer d’Enrique Granados (l’actual Sant Vicenç). Hi preveien botigues, cambres frigorífiques, magatzems, vestidors, sanitaris, dipòsits d’aigua, cuina i menjador. Tot va quedar aturat a causa de la guerra. Després, l’ajuntament franquista continua amb la mateixa idea, però molt més senzilla. L’edifici només preveu una sola planta, i no hi ha cambres frigorífiques, magatzems ni sanitaris. Té 80 parades que es subhasten el 8 d’agost de 1949, a uns preus de sortida de 2.500 pessetes les petites i 4.200 les grans. S’inaugura el 19 d’agost de 1949 i es tanca el 27 de gener de 1996. Després, provisionalment s’hi instal·la l’Arxiu Municipal i ara és un espai per a celebracions culturals i festives.
Museu Joan Abelló
Museu: c/ Berenguer III, 122
Casa del pintor: c/ Lluís Duran, 88
El Museu Joan Abelló va ser inagurat l'any 1999, però conserva la façana d'un edifici modernista de 1902. El nou museu (seu de Fundació Joan Abelló) exibeix principalment una col·lecció d'art dels segles XIX i XX. La casa-museu guarda l'estudi, la biblioteca i una exposició antològica del pintor.
Teneria Moderna Franco Española
C/ Indústria, 1
1897. Lluís Bru Solelles
La façana d'aquest edifici industrial conserva mosaics al·legòrics de la indústria i el comerç.
Illa de cases entre els carrers Gallecs, Arcadi Viñas, Salvador Espriu i avinguda Rivoli
1987. Martorell, Bohigas i Mackey
Conjunt de quatre edificis independents amb un espai públic intern, que crea un paisatge urbà de gran qualitat ambiental. Els seus arquitectes van rebre una nominació als premis FAD de 1987.
Edificis d'habitatges del parc de Can Borrell
Av. Rivoli (facanes al c. Francesc Layret i c. Jaume Coll)
1993. Jordi Garcés i Enric Soria
Dos blocs d'habitatges lleugerament sinuosos amb un disseny seriós, i bon acabat, que emmarquen el parc i la masia. Nominats als premis FAD de 1993.
Centre Tecnològic GIRO
Rbla. Pompeu Fabra, 1
1996. Josep M. Fort Mir i Ramon Godó Llimona
Edifici de línia molt moderna, aixecat en el lloc de l'antic escorxador, és la seu del Centre Tecnològic de Gestió Integral de Residus Orgànics (GIRO).
Aquest és un centre que promou àmbits de recerca, desenvolupament tecnològic, formació de postgrau i formació continuada, assessorament a l’administració pública i a empreses, un observatori tecnològic i serveis avançats d’innovació tecnològica.
El GIRO està impulsat per l’Ajuntament de Mollet del Vallès, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
El GIRO també acull l'Escola Oficial d'Idiomes i, des del curs 2011-2012, també acull les aules del 4rt institut públic de la ciutat de manera provisional.
Instal·lacions olímpiques de tir
Av. Tir Olímpic, 1-3
1992. Esteve i Ruben Terrades
Complex per a la pràctica de tir que va allotjar les competicions olímpiques d'aquesta especialitat l'any 1992, situat al costat de l'Escola de Policia de Catalunya.

